Persecució
El volant crema a l’agafar-lo amb tanta fermesa mentre
accelero pels carrers deserts. El cor em batega massa fort, però tinc el cap fred.
Miro pel retrovisor. Encara em segueix, eren dos, però un
s’ha quedat estirat al pàrquing del club on m’havia infiltrat. Encara em fan
mal les costelles del cop de puny que m’ha donat, abans de donar-li un cop de
peu als ous. I com em mirava. No s’esperava que fos policia, que els hagués
enganyat a tots, que havia perdut.
Però aquest m’ha vist quan sortia del despatx amb el mini
PC i la llibreta de comptes a les mans. Per sort, he corregut més que ell, però
encara em segueix.
Els fars em mengen pel retrovisor, cada cop més a prop.
Agafo la corba massa ràpid i el cotxe derrapa. Controlo. Sempre controlo. Un
contenidor apareix inesperadament; el colpejo amb el lateral. Rebota sec contra
la paret. Trontolla. Pel retrovisor el veig encara oscil·lant, com si dubtés si
caure o aguantar-se dret.
Ell no dubta.
El cotxe del darrere l’esquiva per pocs centímetres.
Massa a prop. Massa ràpid.
—Vinga… tu pots... —murmuro, prement les dents.
A la jaqueta, noto el pes de les proves. Tot el que
necessiten per enfonsar-los. Només he d’arribar a comissaria. Només això.
Un tret ressona. El vidre lateral esclata en mil
esquerdes, però aguanta. Baixo el cap instintivament. Amb una mà, controlo el
volant; amb l’altra, busco l’arma al compartiment entre els seients. La trobo.
Freda. Real. Poderosa.
Freno de cop.
El cotxe derrapa i faig un gir violent. Li tallo el pas.
Es veu obligat a controlar el volant i li cau la pistola als peus.
Ens mirem de cara. Un segon etern. M’odia. Sap que està
perdut.
Aixeco l’arma. L’apunto. Agafo aire i disparo.
El tret ressona com un cop sec que talla l’aire. La bala
queda incrustada al xassís quan posa marxa enrere i s’allunya. Però ha
accelerat massa i perd el control, xoca contra la vorera, se li rebenta el pneumàtic
i pica fort contra la cantonada de l’edifici que té en diagonal. Observo uns
segons, no es mou, està estabornit, amb el cap repenjat al volant, té sang a la
cara.
No m’aturo.
Torno a accelerar. Endavant. Sempre endavant.
La comissaria és a pocs carrers.
I aquesta vegada, acabaré amb tota la organització.
-FI-
#byLady
