Perseguida

 

Relat curt d'acció.

Pujo les escales de tres en tres, els sento perseguint-me al meu darrere. Crec que són dos.

Arribo a l’àtic, disparo al pany i, d’un cop de peu, obro la porta de bat a bat.

El pis està buit, vaig cap el balcó, no puc saltar, quan em giro els tinc davant meu. Disparo al primer al front, que cau desplomat a terra, i l’altre, més àgil, es tira contra els meus peus i em fa caure, perdent la pistola, que llisca pel parquet fins a topar amb la paret.

S’aixeca, em giro i esquivo el primer cop, li faig la traveta i torna a acabar a terra, ens alcem a la vegada.

És com lluitar amb un mirall, els cops secs i contundents ens desgasten a la vegada, forcegem fins a travessar el vidre del finestral, els dos fem una tombarella, però sóc més menuda i acabo abans, quan es posa dempeus, l’empenyo amb totes les forces i cau pel balcó, però es subjecta amb una mà a la barana. Somriu esperançat, fins que em veu subjectant la navaja que portava, ell, al cinturó i, sense perdre un segon, li clavo al nervi de la mà, que s’obre involuntària, fent-lo caure al buit.

Puc sentir com crida fins quedar rebentat sobre el meu A3. Merda!

#byLady