SILENCIS OCTUBRE 2018

"Començar la jornada prevista, intentant auto-sabotejar-la per fer-la més divertida!"

"Dia complicat, somriures i nervis a parts iguales, tensió amb solució, alegries inconfessables i llavors tu, i no sé com, la pau m’arriba i un Silenci inesperat em calma els sentits.”

“Mai esperis que em regali a tu desinteressadament, que ho dubtis m’ofèn.”

"De vegades, jugar amb el destí et despentina l'orgull, que rebel, afronta les envestides dolgut, com xocs entre Tramuntana i mar agitada, i dones voltes i voltes, fins que t'agafes al valor, i inconscientment, vas a per totes, convençut de guanyar la partida."

"Ja no sé on pares, i jo aquí, igual, desitjant ho impossible, esperant que el destí te'm regali una sola vegada..."

“Mai deixis de despertar en mi aquesta tendresa.”

“Sempre ritmes descompensats... tic... tac... tic... tac... el metrònom parla, només cal escoltar...”

“Si em segueixes provocant així, t’hauré de menjar la boca per sobre de les meves possibilitats.”

“Sé que em penses, delitant tenir-me entre els teus braços gemegant, gaudint fins a xiuxiuejar el teu nom mirant-te als ulls, com a tu t’agrada, i arribar a l’èxtasi, junts, folls, eterns.”

"Em moro per un petó de sucre..."

"Aquesta mirada còmplice, que només nosaltres compartim, i em somrius, coqueta, enamorant els meus sentits."

"Al llit, em subjectes els canells contra els llençols, enriolat per ser més fort, intento desfer-me de tu, sabent que no podré, fins que et deixes guanyar, i em poso al teu damunt, rabiosament excitada, despentinada, disposada a castigar-te a petons."

"Increïble com em calma escriure..."

"Tu no ho veus, però m'has fet somriure... gràcies, quan surti el sol, serà un dia perfecte!"

"Desolada, camino pensativa, indiferent al que passa al meu voltant, distreta, immersa en les meves cabòries. Passes llargues, amb les mans a les butxaques, la desesperació m’entristeix, i apàtica, una llàgrima llisca per la meva galta, ho tinc clar, s’ha acabat, demà li diré...”

"M'agafes de la mà, jugant amb els meus dits, i m'estires cap a tu, abraçant-me, confessant-me a cau d'orella que m'estimes, i em desfaig."

“Aconsegueixes ser la meva obsessió, les ganes de tu m’enterboleixen els sentits, capgiren les prioritats, i no pararé fins a fer-te meu, ni que sigui una sola vegada.”

“De tu depèn... si tens gana, tria el restaurant... si vols menjar, ves-te despullant...”

“A aquestes alçades, ja hauries de saber que no m’agrada posar calent a un tio si no me l’haig de follar.”

“Ostres... estic molt tontina, només penso en tu...”

“Els impacients no portem bé esperar a la sala d’espera.”

"Sento la necessitat de saber-te bé, de sentir-te amb mi, en la distància, enyorant-te, fent que el desig em devori per dins."

"Devora'm l'infern a queixalades, fins apagar el foc que em crema l'ànima."

"Em sap greu, he arribat tard... demana'm el què vulguis i et complauré en escreix."

"Joc de jocs, entremaliada, atrevida, jogassera, i teva... sempre teva, però només aquí, on ho efímer ens complau i la realitat no existeix, sí, aquí, on el joc som tu i jo, la diversió, sí, aquí, fins a despertar i constatar que abraçar-nos ja és un fet."

"Avui estic massa dolça per no estimar-te, allunya't fins que només el meu cos et desitgi, i m'enganyi a mi mateixa, dient-me que això no porta enlloc."

"Aquella trucada que ens canviaria el destí... "

“Dia etern... esperant un minut a soles, llegint-nos davant de mil ulls, un secret a crits silenciats per la distància innòcua, la nostra irrealitat.”

“Si et tingués al davant, em posaria com el kiko!”

“Tan remar i resulta que no hi havia aigua.”

“Regala’m aquest moment, fem-lo inoblidable.”

“Sota la Lluna, em gronxo al jardí, distreta, arrossegant les puntes de les sabates al sorral, i m’agafo fort a les cadenes, impulsant-me cada cop més amunt, per tocar-la amb els peus.”

“Va... anem al llit, necessito aprofitar-me de ser la teva debilitat.”

"Si et lleves ben d'hora ben d'hora... ensopegues amb la flassada i t'arrossegues fins a la dutxa al més pur estil "G.I.Joe"...zzzzzzz..."

"Dia llarg de feina, per fi he apagat l'ordinador, tot i saber que demà hauré de seguir. Vaig a la dutxa, tanco els ulls sota l'aigua calenta, les cervicals es destesen a poc a poc, sento com entres al bany, t'imagino nu i em començo a excitar, cansada, avui t'ho hauràs d “currar” tu."

"Em fas riure, no sé perquè ni com, però aconsegueixes tota la meva atenció, expectant d'una nova tonteria."

"vaja... jo que et feia mirant cap un altre costat, i de sobte noto els teus ulls examinant-me, estrany, però m'agrada."

"Avui les parpelles manen..."

“Pst... pst... vols que juguem a no fer la migdiada?...”

“Tens raó... et vull aquí...”

"Vine tu, que amb tant de misteri, aconsegueixes captar tota la meva atenció, i t'asseguro que quan m'hi poso... n'és molta..."

“Mirada càlida que es regala al desig, i em poso nerviosa mentre t’acostes per fer-me ballar entre els teus braços, lentament, olorant-nos la pell, xiuxiuejant a cau d’orella, sentint els teus llavis sobre els meus, i em desfaig, com tu, compartint un present de sucre”.

“Quan busques, trobes i somrius, és que ja no depens de tu...”

“Res pitjor que la ignorància dels qui no volen veure, dels qui no volen saber ni escoltar, aquells que seran derrotats per la veritat palesa a ulls del món”.

“Abraça’m fins a l’infinit, el nostre, on només tu i jo podem arribar”.

“Sota la pluja, dret al meu davant, em mires amb delit, fa massa que ens volem, i m’acosto, desitjant menjar-te a petons”.

“Com segueixis així, t’hauré de mossegar!”

“Guerra cos a cos, sense normes, o potser dues, fer-te vibrar de plaer, fer-te bategar d’Amor”.

“Aturar l’instint no és una opció”.

“Batecs fal·laços, dels qui són morts en vida, que ni senten ni estimen, erms a tot nivell, i que es perden la sort de vibrar amb un somriure, una abraçada, un petó”.

“Com dubtar qui m’inspira... desig... desig de molt... joc de dos a cegues, a quatre mans, a dos somriures i mil lletres mudes que ho diuen tot!”

“Mitja nit, les bruixes s’enlairen a buscar cors pels somnis, les observo per la finestra, però no puc fer-hi res, les parpelles se’m tanquen, la son captiva els meus sentits, m’han robat el meu, que vola foll cap a tu, entre llençols, càlid, dolç, desitjant somiar-nos.”

“El cel és gris, un dilluns en tota regla, però somric, esperançada de que això serà el pitjor del dia”.

“Despertar i aferrar-te al somni, plaent, sentit, calent, que quasi real, ens uneix en aquest univers paral·lel, difuminat, difós als quatre vents, això sí... en Silenci.”

“Jugar a fet i amagar als ulls cecs de tothom, dues rates, cap gat, ni peons, un cavall i una dama, confusió de tauler, sense ambició, només un joc, només un al·licient... menjar-se la fitxa de l’altre...”

“Vols un tot de no res, efervescència incontrolada d’inputs que viatgen en un espai-temps forà, on quasi tot es fa sense fer-se, i tot se sent sense sentir...i tanco els ulls, imaginant que quasi m’abraces, sense contacte, simplement connectat a mi més enllà del tangible.”

"Dia llarg, encara sense fi, feina i feina, un no parar, i et busco, ara, per agafar aire, un kit-kat emocional que em relaxa, em distreu, i m'allunya de la realitat per un instant."

"M'agrada com em mires quan no et veig..."

"La perfecció està sobrevalorada... tot allò rar, imperfecte, únic per la seva singularitat, és més bell, més natural, més real, més com a mi m'agrada que sigui tot i tothom."

"Mmmmm... al llit, sentint com plou a fora, trec el peu per sortir, però el fred em fa recular, i m'apropo més a tu, que trempat, m'actives, resseguint els meus malucs amb la mà, agafant-me fort i portant-me cap a tu, disposat a acabar amb el meu desig."

“Diu el meu cervell que és una hora més tard de la que diu el rellotge, diu el meu cos que no en son prou, i s’aferra al nòrdic per sobre les orelles, assaborint cinc minuts més de calidesa.”

"Vaig a dinar... després t'examinaré fil per randa, meticulosament, i de ben a prop, fins a sentir com la teva essència em despentina entre signes de puntuació." 

“Quan sento el fred als ossos, només abraçant-nos puc entrar en calor... véns?”

“Si no deixes de robar-me el cor, se t’acabarà el període de devolució.”

“Al sofà, endormiscada, noto com em tapes amb la manta fins al coll, embolicant-me els peus per sota, i em beses els llavis, dolç, i et començo a somiar, mentre comença la pel·lícula.”

“Avui m'he llevat molt positiva...tot i que no havia de matinar, no tinc ni llet ni cafè, m'he mullat la màniga quan m'he rentat la cara i se m'ha acabat l'aigua de la cafetera al fer una camamilla... això vol dir, que avui el destí me'n prepara una de grossa..."

"Quan em somrius sense motiu, et menjaria a petons... molts petons!"

“Ballem?... és l'hora perfecta...”

"Aquestes ganes de travessar la pantalla i dir-te que sóc real"

"Sé que em busques, com jo a tu, desesperada per sentir-te, ruca esperançada per no despertar d'un somni imaginari, regalat per qui sap qui, un present que no és meu."

"De debò creus que t'explicaré tot el què et vull fer? Si el què més m'agrada és la incertesa que tens als ulls quan veus que m'acosto felina."

"Resulta, que al final, sí que el destí m'ha sorprès gratament amb un dia intens, ple de sorpreses... estic cansada, però també convençuda de que aniré a dormir amb un somriure, i en part, serà gràcies a tu."

"Tens el poder de desvetllar-me... què fàcil seria tot si existíssim..."

"En definitiva... hola!"

"De vegades crec que jugo sola, en la meva pròpia irrealitat..."

“Vols una castanya xat@?”