El teu Infern

com vols que entengui,

el què em vas fer...

jo t’estimava, massa i tot,

però tu només em posseïes

era el teu joc, de vegades cruel

només teva, i per tu

sense aire, sense espai,

lligant-me curt, a tu...

si em miraven, em castigaves

si tenia amigues, les odiaves

si gaudia a la feina, la deixava

si em pintava, em rentaves

si volia sortir... tu no.

coartant la meva essència

ridiculitzant les meves fites

deu anys... masses dies...

fins que vaig dir prou!

i et vas riure de mi, altiu,

cridant-me a dos dits del nas,

contra la paret, com els teus punys

iracund, ferotge, amenaçador

em volies espantar, i em vas fer por.

...molta...

no em deixaves marxar,

 ...m’ofegava...

i et vaig afrontar,

...poruga...

fent-te fora,

...atemorida...

cridant més que tu,

...impensable!

disposada a tot per sobreviure’t,

i va sortir bé, oi, covard?

ho arribo a saber abans...