Dius... Sents... Vols...



ho dius, ho sents, ho vols
m'evites, m'odies…

et calc, i em refuses,
em busques i marxes,
jugant l’atzar dels cors
sense apostar per res

cercant el teu camí,
posant-te obstacles
somiant-me de dia
oblidant-me de nit

regirant el què sento
martiritzant el què sóc
abraçant la il·lusió
trepitjant ho real

dius que sí m’estimes
però jo no sóc ningú
em reptes al desig
t'amagues si el sento

i ara què? què faràs?
tinc les regnes del destí,
em tens al teu davant
i només vull jugar

sense amor, ni odi,
recels o compromís,
ni demà, ni nosaltres...
només gaudir plegats

què dius? què sents? què vols?
m'evites? m'odies?

Entrades populars d'aquest blog

Com vaig viure l'#1O

FI D'AMOR