PASSA A PASSA

Passa a passa

Camines passa a passa esperant fer-ho millor, creient que el passat ha estat pitjor i que tot rutllarà com desitges, que l’experiència és un grau, que qui no arrisca no pisca, i segueixes avançant, de vegades empaitat per eixelebrats que no saben què volen, d’altres empesa per la gent que creu necessitar-te i egoistament empeny el teu futur perquè els arrosseguis, i tu et deixes fer, no t’importa que t’utilitzin, et creus forta i autosuficient, perquè saps que tu pots fer-ho i els altres no, però llavors... llavors arriba aquell moment de flaquesa en què t’adones que quan mires endavant no hi ha cap mà esperant a que t’hi agafis per ajudar a pujar, ningú predisposat a ser el teu anellatge en aquesta àrdua escalada i, de sobte, el subconscient atura el temps, i com si d’una fotografia de 360º es tractés, veus el teu present, a càmera lenta, i estudies les mirades dels qui són amb tu, o que s’ho creuen, i t’agrada veure que no estàs sola, però entre tant conegut, divises aquells que tenen por a la vida, gent de mirada trista suplicant que si deixes de donar-los la mà s’esfondren, ni que sigui un instant, i te’n sents responsable, i veus la fortalesa que t’ajuda a seguir, l’energia que emanes, i conscient de regalar el teu temps desinteressadament, segueixes lluitant per tu i els qui ho necessiten, per fer fàcils molts futurs, per sentir que val la pena, per demostrar que estimar no passa de moda, i segueixes pensant que tot i caminar per la vida sols, saber que n’hi ha d’altres amb tu no et permet recular, i agafo aire, un altre cop, embranzida invisible que engega motors per seguir lluitant, com sempre, passa a passa... 

Entrades populars