POSTA DE SOL I NEU
vorejant a la
carena,
posta de sol i de
neu,
un desert de gel
en flames,
lluita interna per
ser teu
recordant un passat
gris,
horitzó i futur
incerts,
vénen sols,
sense saber
el què són dos
cors inerts
vine, dolça,
sense por
tu sabràs
fer-me estimar
veig als ulls
estels i riures
i el teu cor a
bategar
presa fàcil sens
saber
cap on van les
dues vides
el destí
envalentonat
les presenta
atrevides
és la por a la solitud
,
és vesprada
concloent
son raons
emmetzinades
per l’amor
portat pel vent
no defugis els
meus braços,
plens d’afecte
i sentiment
sóc sincer quan
et regalo
el meu ser
eternament
