JO NO EN SÉ DE POLÍTICA


 Espardenyes perdudes... (by Lady)
Jo no en sé de política, i veient tot el que es diu dels governants, tampoc crec que ells en sàpiguen gaire més, però la meva pregunta seria, i últimament, reconec que me’n faig moltes... Inclou la política la resolució urgent dels qui ara ja pateixen gana? Dels qui no tenen per pagar un lloguer, un jersei, un medicament... em sembla molt bé que vulguin resoldre el futur amb retallades a 2 anys termini, que ens pugin els impostos escanyant el poc que ens queda, però ara, avui, què fan pel qui no té un euro a la butxaca?... pel qui busca feina i no en troba?... pel qui deixa l’orgull on es lleva i surt a remenar per la selva urbana a veure què li cau?...que sovint és RES... què se li diu a aquesta persona? Per tal de motivar-la a tirar endavant, perquè vegi que hi ha futur, perquè no tingui por de seguir endavant, i perquè la força no se li esfondri més avall dels peus i es deixi perdre com a persona, sumint-se en depressions i brams...
Hi ha molts punts a resoldre, però per mi, 3 en són problemes greus.
1er, evidentment, la macroeconomia, DISCOEUROPA. Heu estat mai en aquest antre de vici i perversió?... aquí tots governen Mode “dance”, cadascú a la seva bola, ballant al ritme que marquen els dos DJ's de torn, que a la vegada els emborratxen amb propostes fins ara inútils que acaben de destarotar als qui ja no haurien de ser allà donant la cara, perquè no saben com beure de la font, prefereixen la vaselina... I que sembla, que la finalitat dels DJ's és que se’ls retornin els deutes, peti qui peti.... i a més, han permès entre tots, mentre juguen a ser polítics, que patim aquest malviure social, aquesta guerra desarmada, però que ens ataca directament el nostre òrgan principal, el cervell, l’intel·lecte, fent créixer la por... i prescindeix del segon, el cor... i tothom culpa a l’altre, i en renega, i no foten res entre canapé i canapé, perquè les videoconferències per Skype els deuen sortir massa cares... no fotem home!... i a més, perquè hi ha un Congrés de Diputats? Una Assemblea? Uns partits? Per jugar a l’scrabble?  
Per una altra banda, en 2on, tenim als de la Selecció Nacional de Lladres i Aprofitats, el problema intern d’un “país” anomenat España. Han robat, els han identificat, els han vist les cares, els tenen fitats i... s’acaba la informació... a partir d’aquí, demanem calers a fora, augmentant el deute, perquè aquests “senyors” no els han de tornar, ja que la llei els protegeix, perquè evidentment, feta la llei, feta la trampa, i ells, d’això en saben un munt... per tant, han col·laborat desinteressadament (tot un detall sense ànim de lucre) a portar-nos fins aquesta situació, mentre ells viuen de puta mare, i sense que se’ls reclami res. I ja no parlem de despeses monàrquiques, sobresous, i manutencions dels qui ja no foten res... Això sí, retallem en salut i educació, així ens assegurem morir “joves” i “burros”... un futur prometedor!!!... però sobretot, que no pugin impostos als qui són rics, no sigui que els caigui el Rolex a la piscina olímpica del jardí de la segona residència i no puguin portar-lo a Tiffanny’s  amb el Jet a que li canviïn la pila. I al mileurista de torn, pugem-li l’IVA, de moment un 21%... a veure fins on podem arribar... i el motiu és per pagar més impostos i cancel·lar el deute abans... MOLT INTEL·LIGENTS!... però no tant com els mileuristes, que pagaran en negre, evitant l’impost, i que el venedor acceptarà per no perdre ingressos.. i apali!... regressió als temps del Paco Martínez Soria (amb tot el respecte a aquest actor) i al “truco de la estampita”... enganys, estafes, robatoris i demés... però a partir d’ara, a la base de la societat afectada per tot aquesta merda...
I aquí és on trobem al 3er problema... els qui passen gana... ara, avui.. en aquest instant, els qui no saben cap on anar, perquè no tenen diners per fer res de res... la gent no ens adonem que no tenir ingressos durant molts mesos, provoca que hagis de viure a casa d’algú, que t’hagin de mantenir, etc... i fins aquí, agraïts per l’ajuda, però no poden fer res més com a diversió... perquè amb poques setmanes, un es cansa de passejar pel mateix parc o estar a casa d’un altre tancat... fer una cervesa, anar al supermercat, comprar un medicament... res... ni ganes de follar per passar l’estona, perquè no s’aixeca o perquè es té mal de cap, però sí que s’abracen i s’estimen, perquè passen junts per aquesta situació, i saben que cap d’ells en té la culpa al 100%, potser sí de ser al lloc equivocat en la crisi equivocada, però poc més... i saben que si no es fa alguna cosa urgent des de dalt (i no parlo del cel, sóc massa empírica i animal), seguirà així... i els que hi som al costat, arriba un punt que no podem deixar més diners, perquè ajudar a sobreviure, moltes vegades és allargar el fi, només podem patir, escoltar i animar amb el cor a la gola, impotents i enutjats de la crueltat de veure a qui t’estimes en una situació infrahumana en la nostra societat... i que sobretot, no s’ho mereix, perquè ha treballat molt i és una bona persona...
Per tant, demano i suplico, al qui pugui ajudar avui, demà.. o com a molt la setmana que ve a aquesta gent, que mogui el cul, es cremi les mans i foti el cap a la guillotina si cal, però que faci alguna cosa d’una punyetera vegada, i que em faci cas, perquè, com ja he dit, jo no en sé de política, però sí de persones...  
Dedicat als qui es lleven cada dia i ens donen una lliçó de moral...   

Entrades populars d'aquest blog

Dius... Sents... Vols...

SAPS (Sant Jordi 2016)