Encara tinc temps, amb la calor que fa, aprofitaré per menjar un gelat de nata
i xocolata tot passejant per Les Rambles. La brisa marina despentina els arbres
que rondinen xiuxiuejant i ploren alguna fulla despistada, que cau gronxant-se
juganera just als meus peus. Ja seca, resta esmorteïda per la calor estival i
dóna pas als nous brots que s’alimentaran de tardor i hivern per tornar a
capotar els carrers la primavera vinent.
Alço la mirada per seguir el meu camí entre la gentada, avui més embotida
del normal, és Onze de Setembre de 2025 i hem quedat per celebrar la Independència
de Catalunya. És la tercera vegada que hi vaig, i estic nerviosa com el primer
dia, és molt important per mi, avui fa tres anys que som independents i s’ha de
celebrar!
Comparo i recordo com era abans, les Estelades s’arrapaven als cossos
protegint-los de l’opressió, afirmant una Ideologia, una Identitat, una Llengua
pròpia, estimada, captiva. I pujàvem com ara, junts, en un riu d’esperança,
però no en silenci i harmonia, sinó per cridar a qui ho volgués sentir, que volíem
una Catalunya lliure, sense control, poder fer i decidir sense tenir les mans
lligades. Lluitant contra els il·lusos que no s’ho creien, i els cretins que hi
anaven en contra, però ens era igual, érem majoria i amb perseverança vam posar
tothom al seu lloc. No va ser fàcil, sobretot si ens atenem als destralers que
embrutaven la nostra iniciativa, els violents i destructius, però per sort, la lògica
es va imposar. I ens hem fet forts. Un cop esborrades les pors dels qui
enganyaven als dubtosos, hem vist que sols podem subsistir i tirar endavant com
el país que som.
Encara falta una hora per les sis i ja està tot ple de gent fent temps.
Arribo a la porta de La Boqueria, on m’esperen el Jordi, que porta la
samarreta negra amb la Senyera al davant, i l’Edu, també amb l’Estelada lligada
a la cintura. Un cop fets petons i abraçades, comencem a tirar cap a Plaça
Catalunya on ens esperen els demés. Anem rient i fent broma, inclús quan m’agafen
la terrina i se’m cruspeixen el gelat... Han promès comprar-ne més després... això s’haurà
de veure... Tenen sort que em cauen bé!
Un cop a la plaça, se’m posa la pell de gallina, tanta gent agrupada,
la Senyera onejant per tot arreu, i amb aquesta normalitat, sense tenir la
sensació de fer un sacrilegi per mostrar el que sentim, el que som, és genial!
Ens posem pel mig fins a quedar davant de l’escenari on es farà l’acte. El
Jordi, que és dels que ho ha organitzat, ens ha dit que avui el pregó el farà
el Seleccionador Català, de moment som Campions del Món des de Brasil 2024, i
la cosa sembla que promet!
Ja comença!!! Sonen Els Segadors, la gent emmudeix, alguns ens agafem de
les mans i l’escoltem, i se’ns omplen els ulls de sentiment i joia. Hem esperat
tant per sentir-nos així, que de vegades ens costa fer-nos a la idea que som
independents, que ho hem aconseguit, però no està tot fet, cal seguir lluitant per
completar el procés i créixer com a Nació.
Però de moment, em deixaré encomanar per l’alegria dels qui m’envolten i
gaudiré d’aquest instant, fent pinya, sentir-me forta, decidida, afortunada i feliç
de respirar la Independència i Llibertat a l’ambient, però per sobre de tot, per ser catalana i orgullosa d’estimar als meus i al meu país, Catalunya.
Fusió @jordisegura_cat + LADY_WITS (28-JUN-2012) Inici d'inspiració... gràcies wapo!
Els Segadors
Escolta la música d'aquest Silenci
Dedicat a @jordisegura_cat i @esalla
