BLANC I NEGRE

carretera a l'infinit... (by Lady)
          
          blanc i negre… bo i dolent…
          dues cares de moneda,
          dos instints de nit i dia,
          dos miratges del saber.

          com buscar la millor ruta?
          com triar cap on anar?
          com jutjar-te tu per dintre?
          com pensar sense dubtar?

          vull saber cap on camino,
          controvèrsia sense fi,
          conduir la meva vida,
          controlant el meu destí.

          decidir, jutjar i dur a terme
          el propòsit del saber,
          petjant ferm a cada passa,
          per fargar el futur incert.

          blanc i negre, dues fites,
          dicromia divergent,
          on el gris no hi té cabuda,
          ni consells de l’altra gent.

          si demanes opinions,
          mil camins en difereixen,
          d’un sol front difuminant
          els sentits que s’esvaeixen,

          i comences des de zero
          altra cop sentint-te cega,
          tot és bo i tot és dolent,
          tot ajuda o tot t’ofega.

          cap extrem em sembla bé
          ja no sé què és normal
          ho incorrecte és llaminer
          i el correcte pot fer mal.

          la consciència se m’altera
          oprimeix els meus sentits
          perdo hores de jornada
          i la son totes les nits.

          per mirar cap al demà,
          necessito fer-ho bé,
          definir si m’equivoco
          doncs només jo en sé el perquè.

          blanc i negre… bo i dolent…
          dues cares de moneda,
          dos instints de nit i dia,
          dos miratges del saber.


Entrades populars d'aquest blog

Dius... Sents... Vols...

SAPS (Sant Jordi 2016)