UN SILENCI INESPERAT



Noto la brisa pentinant-me els cabells, llargs, l’olor a Mar em reconforta, tanco els ulls i l’espero, ja és aquí, i l’escolto, ara, el Silenci. I xiuxiueja a cau d’orella, i m’explica el perquè de tot, em diu qui sóc, i què hi faig aquí, i me’l crec, el vull creure, el necessito, és aire nou, fresc, ja fa massa que el soroll no em deixa dormir, em descentra i no puc caminar cap al futur, cintes de realitat em subjecten els canells, m’oprimeixen els pulmons, i m’ofego, desdibuixant els sentits, i tot és borrós, estrany, distant, un miratge forà que m’emmudeix per no ferir, mil mots empresonats amb dret a lluitar pel què sento, pel què sóc, i vull fugir, però no puc, no em deixen, i fa mal, dolor emocional, compartit, i no ho entenc, perquè no estic sola, som més, molts, i plorem en soledat, però també cridem fort als quatre vents, i no ens escolten, perquè no volen, i no ho entenen, perquè no senten, com tu, com jo, com tu estimes, i jo estimo, com l’estimem a aquest país, la nostra terra, amb orgull, amor i força, però falta poc, molt poc, una mica més de Silenci i plourà, i ho real serà paper, i es desfarà, diluït en rius de joia i esperança, però ferms i conseqüents, amb el que serem, amb compromís de ser Nació, una Catalunya independent, única, honorable i valenta, un desig fet realitat, i llavors l’escoltarem plegats, de nou, el Silenci.
Porcupine Tree - Half Light
Escolta la música d'aquest Silenci

Dedicat a un Cavaller MOLT especial... @EL_CID_CATALA... per fer que aquest Silenci sigui perfecte amb la música i la fotografia... un plaer escoltar-lo amb tu...

Entrades populars d'aquest blog

Dius... Sents... Vols...

SAPS (Sant Jordi 2016)

DESIG PARÀSIT