UN PETÓ, UN LLIBRE I UNA FLOR


Rosa

Dansen els estels entre les boires, esperant la Lluna, oculta, capcota com cada vesprada, endormiscada per l’enlluernament del Sol que la sotmet dia rere dia, desitjant-la en la solitud que li provoca només sentir-la en la foscor i rezela als qui gaudeixen observant-la. 
I els enveja, els canviaria tot el seu poder estel·lar per un instant amb ella, resplendent, brillant, majestuosa,... com tantes vegades li han descrit, i mentre s’amaga, imagina que l’horitzó es desdibuixa i s’ajunten nit i dia en un esclat de raigs bigarrats, emmirallats pels estels com un espetec multicolor i que finalment la sent seva, i es miren als ulls després d’una eternitat en silenci, estimant la llibertat, permetent-se tocar, besar i esclatar en goig i follia... però ràpidament tot torna a la realitat, i enyorant somiar despert, tanca el llagrimer, i es dedica al què és, l’astre Rei, radiant i imponent, il·luminant als qui desperten una nova jornada, gaudint d’un dia molt especial, alegre i joiós, per entregar el que són, el que senten... un Petó, un Llibre i una Flor...

Sant Jordi 2012 

Entrades populars d'aquest blog

Dius... Sents... Vols...

SAPS (Sant Jordi 2016)

DESIG PARÀSIT