INFIDELITAT

A veure… fa dies que em burxes per saber què penso... seu i agafat fort que venen corbes... (ho sento...)

...vols que et digui que penso com tu, que sé que podem congeniar de puta mare, que ens complementem, som generosos, distesos, força confiats, bona gent, dolços, carinyosos, lokus, actius, positius, alegres, optimistes, forts d’esperit, lliures en actes, ens agrada la llibertat, que ens la donin i donar-la, necessitem que ens sàpiguen estimar, estem disposats a donar al màxim sense esperar res a canvi, perquè sabem que mai ens ho han donat, que podríem estar 1.000 dies parlant de tot i més, sense dir res dolent de ningú, o estar caminant per una platja en silenci gaudint de saber que l’altre és al costat simplement pel fet d’estar amb l’altre, que no tindries cap problema a compartir les meves tonteries, ni jo les teves,...(vaig bé, mon chéri?...)

I no t’estic parlant, ni de tenir una relació seria, ni de divorci, ni de sexe... simplement, del fet de trobar una persona en aquest hemisferi que entén, pensa i respon als meus estímuls com jo crec que s’ha de fer, i que sento que l’altre sent el mateix que jo...

A partir d’aquí... això pot comportar que aquesta diversió, sentiment, compenetració es transformi en quelcom perfecte i meravellós, on tothom serà feliç i acceptarà de forma positiva i genial que ha passat i no s’ha pogut evitar... DESPERTA com ho vaig haver de fer jo... no sé si tens aquest tipus de relació amb moltes “amigues” o si simplement ha passat... però la realitat és molt diferent... la realitat és pensar en els altres, i no em refereixo a terceres persones a qui no conec... jo penso en tu... ets qui conec i qui m’importa... en el que pots tenir, en el que pots perdre, en el que pots sentir i sobretot, en la merda que et poden fer sentir... en com afrontar decisions molt series, aguantar llàgrimes de gent que no s’ho mereix, en mirar als ulls a una nena petita, per qui tot és rosa i explicar-li que la vida pot tenir molts colors... en trobar-te sol lluitant contra el passat per forjar un futur que no saps com serà... en començar de zero... imagines tot això?... jo sí.. ho he passat i NO, no ho vull tornar a passar... justificar a qui no s’ho mereix la teva vida, quan tu no gosaries dir ni pensar res dels altres, perquè els deixes fer, és la seva vida... però a tu et jutgen i et coarten i per darrera et destripen mentre a la cara et diuen que tens tota la raó i t’exposen fredament tots els defectes i problemes del teu passat per sentir que la seva vida és millor i que a ells no els passarà com a tu... perquè evidentment son ignorants egoistes sense escrúpols que t’enfonsen inconscientment... ho sento... haig de treure l’artilleria pesada...

...llavors és quan la persona implicada decideix que no pot passar per tot això... principalment per la criatura i perquè no vol perdre aquells bens materials que tant li han costat aconseguir, i que sent seus com si al morir anessin amb ell/ella...

...i aquí és quan entra en joc la “baldufa” que ni pincha ni corta en éste embrollo... que gira i gira esperant a que el món es pari per explicar-li que tenia raó.. que la resposta a la pregunta era NO... i que sentint-ho molt... la situació és la que hi ha... o l’acceptes compartint el que més estimes o ho deixes, perdent el que més estimes... encara no sé quina pot ser pitjor, però cap de les dues m’agrada... 

O sigui que ja veus com penso... i sé que diràs, després d’empassar-te tot aquest cúmul d’inconvenients, que tu només vols acabar de completar el que et falta, en secret i disfrutant de la vida que són dos dies y al final te mueres... i jo et diré que sí, però no a costa de que jo pateixi... igual que jo penso en tu... vull que tu pensis en mi... és així de simple... que et plantegis si algú com jo es mereix ser el complement de la vida d’un altre persona... o si per el contrari em mereixo un TOT, en majúscules i cridant!...

Bé... respira fons, mou les parpelles i somriu una mica, que ja he acabat... què tal si ens quedem al primer paràgraf i som amics?... pensa-ho fredament amb el cor (...i sí, es pot...)...


Entrades populars d'aquest blog

Dius... Sents... Vols...

SAPS (Sant Jordi 2016)