EL SILENCI


-      El sents?
-      El què?
-      El silenci.
-      No
-      Perquè no l’escoltes...
-      El silenci? No t’entenc, el silenci és això, silenci… res més...
-   T’equivoques... el silenci ho és tot... és el teu “jo” més real, més sincer, és saber qui ets i què vols, notar com el cor batega al ritme que t’agrada i que necessites; és quan tens el que vols... o millor dit, quan no vols més que el que tens... quan no et cal el soroll per omplir estones eternes o per ofegar els plors; quan no et cal fugir de qui ets, ni amagar el que sents... quan la tranquil·litat d’esperit deixa relaxar la raó, perquè tot és al seu lloc i no et cal raonar per ordenar el trencaclosques que és la teva vida, ple de peces on cadascuna és una lluita desesperant per no equivocar-te i col·locar-la lluny d’on creus que ha d’anar o, simplement, donar-li la volta... silenci és calma i AMOR amb tu mateix... somriure’t a soles i respirar a fons sense obligar als pulmons a agafar més aire del que poden, perquè la vida no t’ofega, és més, et sobra aire, petites reserves per un dia buit i solitari, he dit un dia? Perdó, volia dir una estona... per sort, ja no hi ha dies agònics, eterns, feixucs i inacabables... només si l’escoltes, el silenci és una multitud de presents, l’un rere l’altre, anant cap al futur vivint cada segon com únic, sorprenent-te constantment, dirigint el teu propi destí per regalar-te un bri de llibertat, per ser tu mateix i percebre, a través dels mil sentits que tenim (diuen que són cinc, sis per les fèmines, però jo sé que no, en són milers, només cal imaginar que els tens i fer-los servir) i fer realitat els somnis per experimentar cims de felicitat que sumats et captiven i fan que t’envoltis d’il·lusió i optimisme per tirar endavant una vegada més... silenci és agafar de la mà a algú només per saber que hi és, que hi ets... sentir-ne l’escalfor i suavitat mentre s’acaricien els artells dolçament amb la punta dels dits, sense més significat que no caminar sol per la vida, és important saber que hi ha algú amb tu, sigui on sigui, et reconforta, es necessita i t’agrada ser necessitat, perquè vol dir que ets viu, que agrades i ets especial, i això és meravellós! molt més que aturar el temps i ocupar una vida paral·lela difuminada als ulls d’un mateix... silenci és una posta de sol sota els estels una nit d’estiu... córrer un centenar de quilòmetres sobre un CD romàntic sense saber cap on vas... és compartir un jaç de coto-fluix amb algú molt especial... o robar petons furtius... silenci és sentir-te bé, dormir tranquil i donar a discreció amb els ulls tancats, el que sigui, el que calgui... fer-te fort i valent per afrontar-ho tot... silenci és un mateix, quan eixorda la resta del món per escoltar els seus crits ensordidors, precs de clemència davant una situació exasperadament insofrible que et tortura inconscientment i que només tu pots apaivagar... silenci és veure l’amistat pura al teu costat i acceptar-la, gaudir-la... en resum... silenci som tots i cadascú de nosaltres... i el meu silenci sóc jo... ara i aquí... i m’escolto tancant els ulls mentre somric i respiro profundament... i tu al meu costat, com sempre... callat... respectant el meu silenci... Gràcies per ser aquí amb mi!  



 Remember When - Alan Jackson
Escolta la música d'aquest Silenci

...més Silenci...F

Entrades populars d'aquest blog

Dius... Sents... Vols...

SAPS (Sant Jordi 2016)

DESIG PARÀSIT