- T’equivoques... el
silenci ho és tot... és el teu “jo” més real, més sincer, és saber qui ets i
què vols, notar com el cor batega al ritme que t’agrada i que necessites; és
quan tens el que vols... o millor dit, quan no vols més que el que tens... quan
no et cal el soroll per omplir estones eternes o per ofegar els plors; quan no
et cal fugir de qui ets, ni amagar el que sents... quan la tranquil·litat
d’esperit deixa relaxar la raó, perquè tot és al seu lloc i no et cal raonar
per ordenar el trencaclosques que és la teva vida, ple de peces on cadascuna és
una lluita desesperant per no equivocar-te i col·locar-la lluny d’on creus que ha
d’anar o, simplement, donar-li la volta... silenci és calma i AMOR amb tu
mateix... somriure’t a soles i respirar a fons sense obligar als pulmons a
agafar més aire del que poden, perquè la vida no t’ofega, és més, et sobra
aire, petites reserves per un dia buit i solitari, he dit un dia? Perdó, volia
dir una estona... per sort, ja no hi ha dies agònics, eterns, feixucs i inacabables...
només si l’escoltes, el silenci és una multitud de presents, l’un rere l’altre,
anant cap al futur vivint cada segon com únic, sorprenent-te constantment,
dirigint el teu propi destí per regalar-te un bri de llibertat, per ser tu
mateix i percebre, a través dels mil sentits que tenim (diuen que són cinc, sis
per les fèmines, però jo sé que no, en són milers, només cal imaginar que els
tens i fer-los servir) i fer realitat els somnis per experimentar cims de
felicitat que sumats et captiven i fan que t’envoltis d’il·lusió i optimisme
per tirar endavant una vegada més... silenci és agafar de la mà a algú només
per saber que hi és, que hi ets... sentir-ne l’escalfor i suavitat mentre
s’acaricien els artells dolçament amb la punta dels dits, sense més significat
que no caminar sol per la vida, és important saber que hi ha algú amb tu, sigui
on sigui, et reconforta, es necessita i t’agrada ser necessitat, perquè vol dir
que ets viu, que agrades i ets especial, i això és meravellós! molt més que
aturar el temps i ocupar una vida paral·lela difuminada als ulls d’un mateix...
silenci és una posta de sol sota els estels una nit d’estiu... córrer un
centenar de quilòmetres sobre un CD romàntic sense saber cap on vas... és
compartir un jaç de coto-fluix amb algú molt especial... o robar petons
furtius... silenci és sentir-te bé, dormir tranquil i donar a discreció amb els
ulls tancats, el que sigui, el que calgui... fer-te fort i valent per
afrontar-ho tot... silenci és un mateix, quan eixorda la resta del món per
escoltar els seus crits ensordidors, precs de clemència davant una situació
exasperadament insofrible que et tortura inconscientment i que només tu pots
apaivagar... silenci és veure l’amistat pura al teu costat i acceptar-la,
gaudir-la... en resum... silenci som tots i cadascú de nosaltres... i el meu
silenci sóc jo... ara i aquí... i m’escolto tancant els ulls mentre somric i respiro
profundament... i tu al meu costat, com sempre... callat... respectant el meu
silenci... Gràcies per ser aquí amb mi!
