NIT D'ESTIU A LA COSTA

"Eren les dotze de la nit, el dia feixuc sota un sol estrident l'havia captivat totalment mentre llegia a la platja aquell matí; la remor de les ones li havia relaxat el subconscient immers en la lectura, com sempre una bona novel·la policíaca on la noia i l'heroi que la salvava s'estimaven bojament; de mentre, remenava la sorra humida amb la punta dels dits del peu fent cercles a l’atzar. S’havia banyat tranquil·lament i havia nedat fins a la boia; cap al migdia havia anat a l’apartament, havia dinat una sopa freda de meló amb virutes de pernil, un llenguado a la “minnie” fet com l’àvia li havia ensenyat, i per postres una bola de gelat d’straciatella, s’ho havia guanyat en arribar a la balisa; i després de fer una bona migdiada, s’havia dutxat i hidratat, s’havia posat una camisa a quadres vichy i uns pantalons negres de fil i agafant la bossa, sortí a caminar pel passeig marítim, on s’havia de trobar amb la Laura per posar-se al dia després de mesos de no veure’s.

Avent sopat, anava cap a casa en el cotxe sota un cel estrellat, borejant la platja, quan sense saber perquè, aturà el C3 i baixà.

Descalça, començà a deambular entre les mil dunes en miniatura que la rodejaven, embolcallada pel silenci i vigilada d’aprop per la Lluna, majestuosa i elegant, plena, blanca, envoltada de mil estels brillants... en aquest moment se sentia perfecte, als volts de la mitjanit disfrutava del seu desert particular, d’una soledat que l’omplia, sentia la frescor d’un zèfir suau que li acariciava els cabells dolçament. Seguia avançant, sense rumb, com la seva vida, havia passat tant de temps dedicant-se a cuidar als altres i a treballar que ara que es podia consagrar a ella mateixa no sabia com fer-ho. Què volia realment? Com tornar a començar deixant el passat feixuc enrera? No ho sabia, mil preguntes i cap resposta, i certament no les volia, viuria el present, no expectava un futur segur, si no infinits presents, un rera l’altre plens d’alegria i il·lusió, saborejant la seva essència, un sentiment dolç que un dia seria capturat altra vegada, però que de mentre, era seu i pensava gaudir del seu jo, que retrobava després de molt temps i que ara se sentia lliure.

Es girà cara al mar i l’afrontà, era poderosa i segura, no tenia por al que vingués, ella podria amb tot i tothom...

Mentre tornava cap al cotxe, mil coets començaren a espetegar al seu damunt, il·luminant el cel de mil colors, els mirà i entremig, un estel fugaç, juganer i fugisser, atravessava l’entrellat de pólvora multicolor i li brindava la oportunitat de desitjar, per ella, per ell, per tothom... tancà els ulls i agafant aire digué amb força dins el seu cap el més maco dels desitjos, sincer, pur, superb... li regalà a ell, al futur... perquè aquella nit començava i els seus desitjos es farien realitat..."


Entrades populars d'aquest blog

Com vaig viure l'#1O

Dius... Sents... Vols...

FI D'AMOR