FI D'AMOR

És feixuc l’avanç de l’ànima
a l’infinit del gran desert
i el penós pes a l’esquena
presoner d’un roc immens

Mar de res i de misèria
Més de tot i tot de res
Calma tensa, al fons histèria
De saber un futur incert

Una passa rera una altra
Moltes passes sens camí
I mil passes que desplacen
Sens saber clar el seu destí

Aquesta flama que s’apaga
I l’angoixa que ja em pot
Sento lluny a la carena
Els tambors que tinc al cor

Quina fressa que m’atança
I quin fred que tinc al cos
Aquests tambors que tinc a dintre
Són tambors......tambors de mort.

Entrades populars d'aquest blog

Dius... Sents... Vols...

SAPS (Sant Jordi 2016)