SAL I SUCRE

Entre el fred hivernal, un tallat a mig matí,
és l’inici sense fi, d’un romanç a Platja d’Aro.
Entre dubtes i sospirs, mil records, malenconia,
la guspira d’un desig silenciat per l’agonia.
L’incertesa del futur, incomoda cada dia,
la calor d’un bes furtiu compartit amb bogeria.
L’olor a sal i un sol rogenc embolcallen la fredor de l’espera en la distància,
un dinar, un dolç petó i un somriure captivat,
donen vida que hom volia i sempre havia desitjat.
El dolor a la decisió trenca el cor, abans passió,
i retarda el desenllaç, ara incògnita punyent, que desquícia a qui el desitja.
És la Flower, és l’”Hermosso”, són l’essència d’aquest conte,
dues vides i un sol món que s’apropen cada dia.
Un vitrall de mil colors desdibuixa la rutina.
Que difícil dir que sí! Que il·lògic dir que no!
Mar de dubtes desbocat a la platja de l’amor,
gran sentit el d’aquest sol, crema a dintre i vol sortir,
guerra interna, sentiments, aversió a fer patir.
Vet aquí el què no cal fer, res de plors i no saber,
no torbar aquest sentiment que desborda la raó.
Que bonic sentir-se així, lluita sana de passió,
Ara digueu-me “capcigranys”, com es pot estar millor?

Dedicat a la Flower...

Entrades populars d'aquest blog

Dius... Sents... Vols...

SAPS (Sant Jordi 2016)