SOBRE RODES III

Restaven deu minuts per les 16.00 hores i en Biel ja assegut en aquell bar del costat de casa de la Laia, es prenia un cafè.

Molt puntual la Laia va arribar, ell s’aixecà i es feren dos petons.

Tots dos es miraren, la conversa en pocs moments es tornà pausada i tranquil·la, les primeres rialles dels dos no es van fer esperar, els hi feia falta riure i feia ja molts dies que no ho feien… les dificultats del dia a dia, la soledat rodejats de gent, sentiments buits d’instants imperfectes feien que ara s’empenyessin mútuament per seguir sobrevivint en una societat que els era massa austera; de pensaments nobles i sincers, no entenien les lluites per afanar el que era del altres, les enveges, la hipocresia... amb ho maco que era simplement gaudir de la gent i les coses més insignificants! En aquell moment, mentre el cafè fumejava, el Biel escoltava com la Laia narrava què tal li havia anat el dia, tot trencant el sobret del sucre i ficant-lo dins el cafè amb llet, començà a remenar... Llavors ella callà, mirant-lo, els seus ulls la miraven demanant socors, hi havia alguna cosa que no li deia, o simplement tenia un mal dia, va decidir deixar passar l’estona i disfrutar de la seva companyia que feia dies anel·lava, si ell volia ja parlaria, si no esperaria, no hi havia pressa, perquè eren allà, junts...